Setmana i mitja

Hola gent!

Com va? Espero que bé.. el 2008 és un any especial, les seves xifres sumen 10... per tant pot ser un any 10!

Bé, avui porto una setmana i mitja a la feina i ja m'estic situant una mica en tot plegat. Funcions, àmbit d'actuació, problemes interns, etc. Poc a poc, tot i que encara em queda moltíssim, ja no soc tan novato. Començo a fer les reunions tècniques i no em sento tan perdut.

Una cosa que valoro ara mateix molt d'aquesta feina, és el fet d'estar envoltat de tècnics experts en la matèria. Abans a l'Ajuntament (amb tots el respectes del món i entenen com a quelcom quasi inevitable) em sentia una mica una illa en el desert. Era difícil evolucionar tècnicament, ja que no es discutia a nivell de discurs, etc amb ningú (ni amb el regidor). Ara constantmenmt, sents gent que parla de polítiques de joventut i això fa créixer professionalment.

Malgrat això, jo pensava que tindria un paper més d'assessor als municipis, amb un contacte més directe amb els tècnics dels ajuntaments. Doncs la meva feina està un nivell més amunt. Es tracta de coordinar una mica aquestes tasques assessores, de generar discurs i eines metodològiques de suport al territori. No sé si m'enteneu! jejeje

Bé ara us deixo una foto meva, per a aquells que fa temps que no em veieu. Comprovareu que miraculasament, el temps no passa per mi.

Tinc la mateixa cara de capullo que l'any passat!!!

Muñequita Rota

Esta es la historia de una muñequita rota que cayó en el agua,
era tan pequeña, nadie sabe muy bien cómo pero se ahogó.
Cómo era de tela se hundió enseguida
ahora me sonríe desde el fondo del mar.

Rota al caer en agua
esa muñeca que trataba sólo de flotar,
ya no recuerda que el soldado la quiso salvar.
Ella no supo agarrarse a ninguna parte
y ahí… rota se quedó…

Hace mucho tiempo un soldadito de plomo le pidió la mano
y ella tan bonita sin dudarlo, ni un momento, se la concedió.
Se puso un vestido de lino blanco
y él muy arreglado se la llevó.

Mira muñeca mía cómo te quiero y
cómo voy a cuidarte! No tengas miedo!
Nunca voy a soltarte
y la muñeca sonrió.

Esa misma noche por el puerto las estrellas les acompañaron.
Iban paseando muy felices y juntitos por el muelle mayor
él se fue a buscarle la única flor
y ella tan coqueta en el agua se miró.

Rota al caer en agua
esa muñeca que trataba sólo de flotar,
ya no recuerda que el soldado la quiso salvar.
Ella no supo agarrarse a ninguna parte…
Y ahí rota se quedó…

31 anys i vida nova

Bona nit!

Ja fa dies que no escric res al blog, espero que no us hagueu despenjat gaire!

Doncs bé, ara escric per explicar-vos una mica com em va amb la meva nova feina.

Primer de tot una reflexió: anys nous (31) i vida nova. Em trobo que tot just havent complert els 31 anys començo una nova feina, i un altre cop em trobo sense parella. No sé si és una coincidència o el destí. Cal alliberar-se el màxim del passat per començar una nova etapa! De totes maneres, lo de la parella no ho he fet per aquesta raó. No obstant, ha coincidit.

Doncs sí, avui he tornat a una feina qualificada relacionat amb el meu perfil professional. Des d'avui sóc un dels responsables tècnics del programa de suport metodològic al territori de l'Observatori Català de la Joventut de l'Agència Catalana de la joventut (ostres que llarg). Bàsicament es tracta d'aquell equip de persones que des d'un organ de la Generalitat de Catalunya preten donar suport als municipis i els consells comarcals quant al disseny de les polítiques de joventut.

Avui ha estat un dia de presa de contacte amb l'equip i, en general, amb la institució. Presentació de molta gent, llegir documents, assabentar-me dels primers intríngulis de la "casa", etc. Sensacions com d'extranyesa. El primer dia en una feina no deixa de ser una mica raro, ja que es barregen moltes sensacions, ja el lloc és nou, les persones són noves, etc.

L'únic que vull ara és que no em torni a passar el mateix d'abans i que sàpiga portar de la millor manera la responsabilitat del meu lloc de feina.

Aquest 5 mesos a la impremta, he viscut molt bé, sense responsabilitats ni mal de caps. Ara he d'aprendre a suportar una certa pressió i a intentar superar-me dia rere dia.

Ah! Per cert. Moltes gràcies a totes aquelles persones que m'han ajudat durant aquests mesos i a aquells que estan al meu costat (encara que hi hagi certa distància física) i m'animen amb allò que faig. Una forta abraçada!!

Ahora

Un altre post despré de molt temps:
"La conciencia tranquila,
una paz profunda.
A mi modo he dado todo lo que soy.
Ahora puedo puedo decirlo, más alto, pero no puedo más claro"