El Blog d'en Xavi Ramos

ENRIQUE BUNBURY JOY ESLAVA 20-12-08

2009-01-09T09:18:00.001+01:00

Irremediabklemente cotidiano

El Último de la Fila - Las hojas que ríen

2008-11-06T14:25:00.001+01:00

Pastora - Desolado

2008-07-08T13:39:00.001+02:00

La veritat és que no em sento trist, però aquesta cançó de Pastora (como no, eh? segon trimestre 2008: Época Pastora)em sembla tant maca, per la melodia, per la veu,pel piano i la guitarra... Aissh

Un any de truites i ous

2008-07-08T08:31:00.002+02:00

Hola companys!

Ara ja gairebé ha passat un any des que la truita va girant. Un any en que realment aquesta truita d’un parell d’ous s’ha anat fent, a la paella, a foc lent. I jo ara diria que ha agafat un nou sabor… una mica més salada, una mica més tendre, més flonja, però també una miqueta més forta…
En un primer moment els ous van anar reposant, posant-se al seu lloc. En algun moment o altre han tingut alguna batuda, que els ha descol·locat, i d’altres batudes que els han acabat col·locant al seu lloc, en un lloc des d'on es fan unes truites del copon!

Canvis de feina, canvis de parella, companys de pis, amics, hipoteques, assegurances, la familia… girant i girant.

I ara que la vida m’ha donat allò que busco, no descarto que la truita segueixi girant, perquè com la Lluna, com la Terra i com el vent, tot gira… i menys mal!
I girarà al voltant nostre, amor meu!

Un petó!

Que yo no lo sabia

2008-06-25T18:47:00.001+02:00

Eres lo más bonito que he visto en mi vida...

Maravellós sentiment, l'amor!!

Y qué pasa si soy del montón

2008-05-26T16:38:00.002+02:00

Y qué pasa si soy del montón
Si no me gusta llamar la atención
Si en las fiestas no destaco …
Si en el súper se me cuelan …
Si por más que me bajo los pantalones
Me tiemblan las piernas.
Ni guapo ni feo
Ni gordo ni flaco
Ni un gran porvenir …
Ay de mí, las dudas más caras siempre van a por mi.
No me digas, no me digas que hoy te has fijao
Después de las noches que he pasado a tu lado
No me digas que hoy me ves especial “sobrenatural”

Soy del montón y no estoy de rebajas.
Y qué pasa si soy del montón
Si siempre salgo con mi caparazón.
Si en los bailes siempre piso …
Si en el bingo me despisto …
Si con un par de copas
Cuento lo más íntimo.
Ni subo ni bajo
Ni pierdo ni gano
Ni llego hasta el fin …
Ay de mí, si cambiara mi suerte no podría dormir.

No me digas, no me digas que hoy te has fijao
Después de las noches que he pasado a tu lado
No me digas, no me digas que hoy te has enamorao
Que me has visto llegar y te has “deslumbrao”
No me digas más … Que esta noche quiero volar
Y contigo hace tiempo que aterricé en este bar.
Soy del montón y no estoy de rebajas.

Pastora

Todo

2008-05-19T13:05:00.001+02:00

Doncs això... en aquests moments... TODO

Pastora- Runner

2008-04-21T18:07:00.001+02:00

Una cançó de Pastora (ja sabeu que ara estic pillat per aquest grup)que et fa moure el cap com un ganso, i que et va pujant les pulsacions a poc a poc. Per animar el començament de la setmana!

Fins aviat!!

Pensión compleja

2008-04-11T17:45:00.002+02:00

Antes que nada, perdona si huele un poco a cerrado, hacía mucho tiempo que nadie se alojaba aquí, y menos aún con la intención de quedarse. Ábreme bien de puertas y ventanas. Que corra el aire, que entre tu luz, que pinten algo los colores, que a este azul se le suba el rojo, que hoy nos vamos a poner moraos. Y hablando de ponerse, vete poniendo cómoda, que estás en tu casa. Yo, por mi parte, lo he dejado todo dispuesto para que no quieras mudarte ya más. Puedes dejar tus cosas aquí, entre los años que te busqué y los que te pienso seguir encontrando. Los primeros están llenos de errores, los segundos, teñidos de ganas de no equivocarme otra vez. El espacio es tan acogedor como me permite mi honestidad. Ni muy pequeño como para sentirse incómodo, ni demasiado grande como para meter mentiras. Mis recuerdos, los dejé todos esparcidos por ahí, en cajas de zapatos gastados y cansados de merodear por vidas ajenas. No pises aún, que está fregado con lágrimas recientes, y podrías resbalar. Yo te aviso. El interruptor general de corriente está conectado a cada una de tus sonrisas. Intenta administrarlas bien y no reírte demasiado a carcajadas, no vayas a fundirlo de sopetón. No sé si te lo había comentado antes, pero la estufa la pones tú. Y hablando del tema, he intentado que la temperatura del agua siempre estuviera a tu gusto, pero si de vez en cuando notas un jarro de agua fría, eso es que se me ha ido la mano con el calentador. Sal y vuelve a entrar pasados unos minutos. Discúlpame si es la única solución, es lo que tenemos los de la vieja escuela, que a estas alturas ya no nos fabrican ni los recambios. Tampoco acaba de funcionarme bien la lavadora. Hay cosas del pasado que necesitarán más de un lavado, es inevitable. Y hay cosas del futuro que, como es normal, se acabarán gastando de tanto lavarlas. La recomendación, ensuciarse a su ritmo y en su grado justo. Eso sí, no te preocupes por lo que pase con las sábanas, que las mías lo aguantan todo. Para a acabar, te he dejado un baño de princesa, una cama de bella durmiente, un sofá de puta de lujo y algo de pollo hecho en la nevera. Para que los disfrutes a tu gusto, eso sí, siempre que sigas reservando el derecho de admisión. Aquí no vienes a rendir cuentas, sino a rendirte tú. Aquí no vienes a competir con nadie, sino a compartirte a mí. Y lo de dar explicaciones, déjalo para el señor Stevenson. El resto, no sé, supongo que está todo por hacer. Encontrarás que sobra algún tabique emocional, que falta alguna neurona por amueblar, y que echas pio, alguna reforma en fachada y estructura. Dime que tienes toda la vida, y voy pidiendo presupuestos. Dime que intentaremos toda una vida e iré encofrando mis nunca más.

Risto Mejide

La viajera - Muchachito

2008-04-07T21:54:00.001+02:00

MPG. Te la dedico!

Un altre cop ...

2008-04-07T20:59:00.003+02:00

Hola gent!

Ja sé que no mireu gaire el blog, per això tampoc hi escric gaire... no, m'és igual si no el mireu, jo escric perquè em dóna la gana!

I com que em dóna la gana, us explicaré algunes coses que m'han passat aquestes setmanes.

Per començar, he conegut una noia estupenda (ella també m'ha conegut a mi, jejeje) . Un altre cop al Manaus (que tindrà aquest lloc...) . Fa unes setmanes que ens veiem i poc a poc ens estem trobant força bé. La seva personalitat em quadra bastant i ens entenem molt bé. Jo m'ho passo bé i crec que ella també. Que dure!!!

Per altra banda, ara estic currant de cambrer en casaments a Can Sidro... és una bona manera de passar-t'ho bé i guanyar una pasta... són els dissabtes al vespre... entre 10 i 12 hores.... x 10€.

MUCHACHITO A L'ALIANÇA

El passat divendres 18 de març vam anar al concert de Muchachito Bombo Infierno a l'Aliança de Lliçà. Buuufff, quin concert! Tota una festa! No vam parar de ballar i de cantar.. i vam pillar una bonica turqueta!!

Ei! Una abraçada, i llegiu-me una mica

Anyone Else But You - de la peli JUNO

2008-03-27T13:50:00.001+01:00

La cançó del final de la peli. És una peli que em va agradar molt, perquè és optimista i molt simpàtica.

Una de les millors pelis que he vist darrerament!

El hombre que casi conoció a michi panero

2008-03-27T07:41:00.001+01:00

Bones!
Una cançó molt bona de Nacho Vegas. Tret de la seva actuació amb Bunbury al Liceu de BCN, presentant el seu disc El Tiempo de las Cerezas (crec que és un dels millors discos de Bunbury i dels millors discos en directe que s'han fet a Espanya darrerament.
La cançó conté una sèrie de sentències prou interessants que fan que pensar... si voleu... disfruteu-la.

Pastora - Cuanta Vida

2008-03-17T19:16:00.001+01:00

Pastora. Darrerament ho estic escoltant. Em sembla una música positiva. Aquest ritme i aquestes lletres. Força bé, oi?
I la Dolo nostamal!

Lo peor de amor - Joaquín Sabina

2008-03-12T23:33:00.002+01:00

Lo peor del amor cuando termina
son las habitaciones ventiladas
el puré de reproches con sardinas
las golondrinas muertas en la almohada

lo malo del después son los despojos
que embalsaman el humo de los sueños
los teléfonos que hablan con los ojos
el sístole sin diástole ni dueño

lo más ingrato es encalar la casa
remendar los pecados veniales
condenar a la hoguera los archivos

lo atroz de la pasión es cuando pasa
cuando al punto final de los finales
no le siguen dos puntos suspensivos

Este adiós no maquilla un hasta luego.

Este nunca no esconde un ojalá.

Estas cenizas no juegan con fuego.

Este ciego no mira para atrás. E

ste notario firma lo que escribo.

Esta letra no la protestaré.

Ahorrate el acuse de recibo, estas vísperas son las de después.

A este ruido tan huérfano de padre

no voy permitirle que taladre a un corazón podrido de latir.

Este pez ya no muere por tu boca.

Este loco se va con otra loca.

Estos ojos no lloran más por ti.

Sabina

una canción muy bonita y muy bruta

2008-03-03T18:20:00.003+01:00

Soñar despierto con la luz de su sonrisa;

soñé en hablarle de su pelo y ser la brisa;

pensé decirle que la vida era su boca,y no.

Pasa a mi lado su olor y contengo la respiración.

Sufre Julieta en su balcón

viendo escalar a su galan.

Pensé decirle: mas clara la luna brilla

y dar contra el suelo otra vez más

al contacto con la realidad.

¿Por qué anda sola esta amapola?¡

Planeo el atraco a mano armada de su corazón;

Cada palabra he calculado, ahora falta el valor.

Planeo decirle que la vida era su boca y no.

Pasa a mi lado su olor y contengo la respiración.

Y cómo haremos pa llegar

al mismo tiempo tu que yo:

sincronicemos los latidos con la boca

y tic-tac-tic-tac

pobre aguja del reloj,

nunca atravesara una tentación.

PINOCHO

2008-02-29T11:25:00.005+01:00

"nunca he sido tan feliz,
nunca me acuerdo de ti"

TENGO (PASTORA)

2008-02-22T17:18:00.001+01:00

Ara que han tret nou disc, publico aquest vídeo de Pastora. Aquesta canço està força bé... per mi és bastant optimista... una mica de rebelia front la merda de vida que vivim a diari!

Extremoduro -Standbye

2008-02-15T20:24:00.001+01:00

Me da vértigo el punto muerto
y la marcha atrás,
vivir en los atascos,
los frenos automáticos y el olor a gasoil.
Me angustia el cruce de miradas
la doble dirección de las palabras
y el obsceno guiñar de los semáforos.

Me da pena la vida, los cambios de sentido,
las señales de stop y los pasos perdidos.
Me agobian las medianas,
las frases que están hechas,
los que nunca saludan y los malos profetas.

Me fatigan los dioses bajados del Olimpo
a conquistar la Tierra
y los necios de espíritu.

Me entristecen quienes me venden clines
en los pasos de cebra,
los que enferman de cáncer
y los que sólo son simples marionetas.

Me aplasta la hermosura
de los cuerpos perfectos,
las sirenas que ululan en las noches de fiesta,
los códigos de barras,
el baile de etiquetas.

Me arruinan las prisas y las faltas de estilo,
el paso obligatorio, las tardes de domingo
y hasta la línea recta.

Me enervan los que no tienen dudas
y aquellos que se aferran
a sus ideales sobre los de cualquiera.

Me cansa tanto tráfico
y tanto sinsentido,
parado frente al mar mientras que el mundo gira

Francisco M. Ortega Palomares "Ideario"
(Cuenta atrás)

Setmana i mitja

2008-01-30T19:45:00.000+01:00

Hola gent!

Com va? Espero que bé.. el 2008 és un any especial, les seves xifres sumen 10... per tant pot ser un any 10!

Bé, avui porto una setmana i mitja a la feina i ja m'estic situant una mica en tot plegat. Funcions, àmbit d'actuació, problemes interns, etc. Poc a poc, tot i que encara em queda moltíssim, ja no soc tan novato. Començo a fer les reunions tècniques i no em sento tan perdut.

Una cosa que valoro ara mateix molt d'aquesta feina, és el fet d'estar envoltat de tècnics experts en la matèria. Abans a l'Ajuntament (amb tots el respectes del món i entenen com a quelcom quasi inevitable) em sentia una mica una illa en el desert. Era difícil evolucionar tècnicament, ja que no es discutia a nivell de discurs, etc amb ningú (ni amb el regidor). Ara constantmenmt, sents gent que parla de polítiques de joventut i això fa créixer professionalment.

Malgrat això, jo pensava que tindria un paper més d'assessor als municipis, amb un contacte més directe amb els tècnics dels ajuntaments. Doncs la meva feina està un nivell més amunt. Es tracta de coordinar una mica aquestes tasques assessores, de generar discurs i eines metodològiques de suport al territori. No sé si m'enteneu! jejeje

Bé ara us deixo una foto meva, per a aquells que fa temps que no em veieu. Comprovareu que miraculasament, el temps no passa per mi.

Tinc la mateixa cara de capullo que l'any passat!!!

Muñequita Rota

2008-01-28T23:00:00.001+01:00

Esta es la historia de una muñequita rota que cayó en el agua,
era tan pequeña, nadie sabe muy bien cómo pero se ahogó.
Cómo era de tela se hundió enseguida
ahora me sonríe desde el fondo del mar.

Rota al caer en agua
esa muñeca que trataba sólo de flotar,
ya no recuerda que el soldado la quiso salvar.
Ella no supo agarrarse a ninguna parte
y ahí… rota se quedó…

Hace mucho tiempo un soldadito de plomo le pidió la mano
y ella tan bonita sin dudarlo, ni un momento, se la concedió.
Se puso un vestido de lino blanco
y él muy arreglado se la llevó.

Mira muñeca mía cómo te quiero y
cómo voy a cuidarte! No tengas miedo!
Nunca voy a soltarte
y la muñeca sonrió.

Esa misma noche por el puerto las estrellas les acompañaron.
Iban paseando muy felices y juntitos por el muelle mayor
él se fue a buscarle la única flor
y ella tan coqueta en el agua se miró.

Rota al caer en agua
esa muñeca que trataba sólo de flotar,
ya no recuerda que el soldado la quiso salvar.
Ella no supo agarrarse a ninguna parte…
Y ahí rota se quedó…

31 anys i vida nova

2008-01-21T22:27:00.000+01:00

Bona nit!

Ja fa dies que no escric res al blog, espero que no us hagueu despenjat gaire!

Doncs bé, ara escric per explicar-vos una mica com em va amb la meva nova feina.

Primer de tot una reflexió: anys nous (31) i vida nova. Em trobo que tot just havent complert els 31 anys començo una nova feina, i un altre cop em trobo sense parella. No sé si és una coincidència o el destí. Cal alliberar-se el màxim del passat per començar una nova etapa! De totes maneres, lo de la parella no ho he fet per aquesta raó. No obstant, ha coincidit.

Doncs sí, avui he tornat a una feina qualificada relacionat amb el meu perfil professional. Des d'avui sóc un dels responsables tècnics del programa de suport metodològic al territori de l'Observatori Català de la Joventut de l'Agència Catalana de la joventut (ostres que llarg). Bàsicament es tracta d'aquell equip de persones que des d'un organ de la Generalitat de Catalunya preten donar suport als municipis i els consells comarcals quant al disseny de les polítiques de joventut.

Avui ha estat un dia de presa de contacte amb l'equip i, en general, amb la institució. Presentació de molta gent, llegir documents, assabentar-me dels primers intríngulis de la "casa", etc. Sensacions com d'extranyesa. El primer dia en una feina no deixa de ser una mica raro, ja que es barregen moltes sensacions, ja el lloc és nou, les persones són noves, etc.

L'únic que vull ara és que no em torni a passar el mateix d'abans i que sàpiga portar de la millor manera la responsabilitat del meu lloc de feina.

Aquest 5 mesos a la impremta, he viscut molt bé, sense responsabilitats ni mal de caps. Ara he d'aprendre a suportar una certa pressió i a intentar superar-me dia rere dia.

Ah! Per cert. Moltes gràcies a totes aquelles persones que m'han ajudat durant aquests mesos i a aquells que estan al meu costat (encara que hi hagi certa distància física) i m'animen amb allò que faig. Una forta abraçada!!

Ahora

2008-01-18T18:43:00.001+01:00

Un altre post despré de molt temps:
"La conciencia tranquila,
una paz profunda.
A mi modo he dado todo lo que soy.
Ahora puedo puedo decirlo, más alto, pero no puedo más claro"

Que tinguem sort!

2007-12-24T15:16:00.001+01:00

Si vens amb mi no demanis un camí planer...
sols un poc de sort i que la vida ens doni un camí tan llarg!

Me equivocaria otra vez

2007-12-20T02:32:00.001+01:00

Se torció el camino tú ya sabes que no puedo volver.
Son cosas del destino, siempre me quiere morder.
El horizonte se confunde con un negro telón
y puede ser... como decir que se acabó la función.
Ha sido divertido me equivocaría otra vez, quisiera haber querido lo que no he sabido querer...

COMO LO TIENES TÚ

2007-12-17T09:39:00.001+01:00

Una paja mental

I LA TRUITA CONTINUA GIRANT

2007-11-30T09:47:00.000+01:00

I la truita continua girant!!

Fa unes setmanes vaig fer una entrevista a l'Agència catalana de la Joventut (empresa pública de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya) per a un lloc al programa de suport metodológic als municipis i Consells Comarcals. Després de dies d'incertesa, ahir vaig rebre una trucada confirmant-me que havia estat seleccionat per a una de les dues places vacants. No és la més interessant, sobre tot econòmicament, però és tot un repte i una grata notícia per a mi poder treballar en aquest nivell de l'administració pública. Es tracta d'una feina que s'adequa més al meu perfil acadèmic, i amb l'experiència obtinguda a Lliçà, crec que la podré ralitzar amb eficiència.

Així doncs, el proper 21 de gener m'incorporo a la nova feina!

Així doncs, com diu el meu amic Shuarma: "Todo cambia"

Bon dia!

Morena mía

2007-11-26T09:06:00.001+01:00

Una mica de sensualitat...

SERENO

2007-11-26T08:51:00.000+01:00

Cuando uno no evita las cosas, no las impide y no cambia el destino de ninguna de ellas ni de nada...
Cuando uno se toma el tiempo de sentarse a dialogar con todo...
Cuando uno pregunta por igual ¿por qué? tanto al dolor como a la alegría, a la miseria, al privilegio... y les escucha... sólo entonces uno aprende y crece.
Crecer otorga criterio, personaliza, engancha. Pero sobre todo hace que uno resuelva con enteridad y sin conflicto tanto pasado como presente y futuro. Claro que de nada serviría esto si uno no encuentra el momento, ese único, irrepetible y mágico momento que hace que todo se entienda, que todo sirva, que todo por fin encaje. Entonces llega SERENO a lo que es armonía, o el equilibrio natural de lo inevitable, del caos...

Miguel Bosé, SERENO

MAR ADENTRO

2007-11-18T21:19:00.001+01:00

En la prisión del deseo estoy... junto a ti

Luna - Muchachito Bombo Infierno

2007-11-16T20:39:00.001+01:00

Al Olvido

2007-11-16T18:06:00.001+01:00

Homenatge als desaparescuts "Elefantes"
Crec que aquesta etapa l'estic superant poc a poc... però hi va haver un moment que aquesta cançó descrivia molt bé la meva situació personal.
Shuarma, ens veiem aviat!

Desfer el món i el joc del no

2007-11-12T18:12:00.001+01:00

Hola,

aquesta passada setmana han passat coses, coses molt importants que han fet girar un altre cop la truita...o si més no, fan que continui girant!

Me n'he adonat, per circunstàncies vàries que no es poden explicar aquí, que perquè comencin a canviar les coses de debó a la meva vida cal que comenci a fer vàries coses:

1. Mirar sempre endavant: Te he dicho que no mires atrás... hay que empezar despacio a deshacer el mundo!

2. Aprendre a dir que no per fer realment les coses que vull fer!

Gràcies Laura!!

Aquest cap de setmana he conegut el joc del No! Jejeje... S.A. em va agradar molt, de debó! La meva Flor de Loto!

Empieza por algo, da el primer paso

2007-11-07T17:26:00.000+01:00

- Camina o monta bicicleta lo más que puedas
- Usa más transporte público

Reduciendo el uso de tu coche 15 Kilómetros semanales evitas emitir 230Kilos de dóxido de carbono al año. 1 auto contribuye un 10% del monóxido de carbono que afecta la atmósfera.

- Planta árboles.
- Usa fertilizantes naturales.
- Cuida tus parques y jardines.
- Riega tu jardín al final de la tarde y evita evaporación excesiva.

Una hectárea de árboles elimina, a lo largo de un año, la misma cantidad de dioxido de carbono que producen cuatro familias en ese mismo tiempo. Un solo árbol elimina una tonelada de dióxido de carbono a lo largo de su vida.

- Come mas frutas, verduras y legumbres que carnes
- Disminuye el consumo de carnes rojas
- Consume mas alimentos ecologicos (sin fertilizantes o pesticidas)

Producir un kilo de carne utiliza más agua que 365 duchas prendidas. Por otro lado, consumiendo alimentos frescos evitas producir conida congelada que consume 10 veces más energía.

- Desenchufa los aparatos electricos que no uses.
- Apaga luces y aparatos en cuartos que no estes utilizando.
- Conecta la calefacción sólo dos horas al día
- Usa cocina a gas

Reduciendo el exceso de energía evitas que los países se vean en la necesidad de usar petróleo, carbón o gas para copar la oferta energética

- Reutiliza papeles, sobres y cajas en casa u oficina.
- Usa las hojas por ambos lados y reduce el consumo de papel.
- No derroches servilletas, tissues, papel higienico u otra forma de papel.

Al reutilizar 100 kilos de papel, se salva la vida de al menos siete árboles.Por otro lado, la fabricación de papel reciclado consume entre 70% y 90% menos energía y evita que continúe la desforestación mundial.

-Cambia a bombillas de bajo consumo de energía.
-Apaga las luces que no uses
-Usa lo menos posible la secadora de ropa
- Cuelga tu ropa al aire libre

Las bombillas de bajo consumo gastan un 60% menos electricidad que una bombilla tradicional. Este simple cambio reducirá la emisión de 140 kilos de dióxido de carbono al año.
- No aceleres cuando el coche no esté en movimiento.
- Reduce el uso de aire acondicionado, pues eleva la potencia y el consumo de energía.
- Conduce a velocidad moderada.
- Revisa la emisión de gases de tu coche.

Hacerle mantenimiento a tu auto regularmente, reduce la emisión de gases a la atmósfera.

- Reduce, reutiliza y recicla los bienes antes de deshecharlos.
- Separa la basura en vidrio, papel y plástico.
- Usa envases retornables.
- Elige vidrio en vez de plástico o aluminio.

Si se reduce en un 10% la basura personal, se puede ahorrar 540 kilos de dioxido de carbono al año. Además se pueden ahorrar hasta 1000 kilos de residuos en un año reciclando la mitad de los residuos de una familia.

- Usa combustibles que no contaminen
- Elige un automóvil de menor consumo.
- No cargues mucho peso en el maletero, a más peso más consumo de combustible.
- Apaga el coche al estacionar por tiempos prolongados.

Cada litro de gasolina ahorrado evita la emisión de tres kilos de dióxido de carbono.

- Infla bien tus neumáticos para que el coche ahorre gasolina y el motor no la queme en exceso.
- Nunca sobrepases los 110 KM/H ya que más arriba consume demasiado combustible.

Inflar correctamente las llantas mejora la tasa de consumo de combustible en más de 3%.

Una Verdad Incomoda

2007-11-07T17:20:00.001+01:00

Més sobre el canvi climàtic. Al Gore, ex vicepresident dels USA amb Clinton i guanyador per a molts de les eleccions de 2000 dels USA. Un documental que ens mostra algunes coses que ja sabíem però que ho explica d'una manera que pot despertar algunes consciències.

"Pensa Globlament i actua Localment"

El Primo de Rajoy

2007-11-06T20:24:00.001+01:00

Comencem a parlar de coses sèries. El canvi climàtic. Ara és un tema que em preocupa molt. Amb gent com aquesta, que vols que et digui. Apañaos vamos!!
Animeu-vos a comentar aquests temes.

azul

2007-11-06T20:16:00.001+01:00

Avui em sento azul!!

SI

2007-11-05T22:18:00.001+01:00

QUIERO QUE SEAS TU... ANTE LA DUDA UN SÍ!

La vida (de)pende de un hilo

2007-11-02T09:39:00.001+01:00

Recullo el vídeo que vam grabar a Roma amb la Marta del titellaire. Resulta molt divertit i molt admirable la forma que té el titellaire de fer anar el ninot.
Espero que us agradi!

heroes del silencio zaragoza tour 2007 (1/3)

2007-10-25T22:53:00.001+02:00

Hace tiempo

2007-10-24T20:38:00.000+02:00

Hola,

ara fa uns dies que no escric, i no és que no hagin passat coses. Tot el contrari, n'han passat moltes i la majoria bones...

First o all, com diria el meu company Somaila, noi Ganés que fa de mosso de magatzem a la meva feina, el dia del Pilar vam anar al concert d'HÉROES DEL SILENCIO a Saragossa. Onze anys després de la seva separació, vaig poder assistir a un concert d'Hds!! Només dues paraules: IM PRESSIONANT!!
Pedazo d'escenari, pedazo de grup, gran quantitat de gent (40.000) i pedazo de concert. Semblaven els Rolling Stones espanyols, unes superstars!!!

Dissabte passat, vam anar en bici la colla de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt. Vam anar a la Vall de Ribes . En Ferran Vidal, havia d'organizar la sortida, es va currar un PDF que t'hi cagues, però, per mala sort no va servir de res.... ja que l'itinerari que va escollir estava tancat per perillós i vam haver d'improvitzar. Vam baixar de Queralbs fins a Ribes de Fresser i des d'allà, uns quants quilòmetres amunt, a treure el fetge per la boc, jejeje. El millor de tot els paisatges.. quina passada. Es respirava tranquilitat i pau... això és el que necessites un dissabte després d'estar currant tota la setmana.

Bé, en aquesta setmanes també m'he barallat amb amics, n'he retrobat de vells i estic conreant els que ja tenia... i curro 12 hores a la impremta, en una màquina més vella, però més artesanal. Nostamal.

Nois!!! Arreveure!

NO FUE BUENO PERO FUE LO MEJOR

2007-10-11T10:43:00.001+02:00

BÁILAME EL AGUA - QUE TE FOLLEN

2007-10-08T12:35:00.001+02:00

Con mis mejores deseos!

Todos me dicen

2007-10-06T13:53:00.000+02:00

"Me contó la mañana que estaba loco por ti,
que mi vida ya no me importaba;
Mediodía me tranquilizó y me dijo que ya te vería,
me sacó un poco de mi locura, me apegó un rato más a la vida. todos me dicen.
La tarde no me dijo nada, ni siquiera me miró a la cara.
La noche me meció y susurrando me dijo:
(todos me dicen pero yo sigo sin estar a tu lado)
tranquilo, mañana te cegará el sol.

Todos me dicen"*

* Canción sobre un poema de Román Romero Ruiz

Los delinqüentes y Bebe - Después

2007-10-05T11:51:00.001+02:00

Que esta vida para mi... yo quiero vivir!!!

La meva feina a la impremta

2007-10-03T09:42:00.000+02:00

Bueno, aquí us deixo un vídeo on em veig jo treballant a la impremta com a petita mostra del que faig. Es veu com canvio una planxa de la impremta. La veritat és que aquelñl dia, la feina era només d'un color (negre) i per tant només es canviava una planxa.

Bé, espero que us agradi i que noteu el gran canvi de feina que he fet!

Echo De Menos

2007-10-02T11:18:00.001+02:00

Aquí una versió de "Echo de menos" de Kiko Veneno, dels nois de la peli "El otro lado de la cama. A mi aquesta cançó m'agrada molt, i quan un grup rumbero la canta en directe, m'emociono.

Setmana rara

2007-09-25T10:21:00.000+02:00

Hola companys/es,

aquesta setmana és de bajón... sí, sí, així és. No sé que em passa, però em sento una mica decaigut. Trobo vàries raons per sentir-me així, així que no em desespero. Assumeixo que la meva situació té aixó, alt i baixos.
Tot va començar dissabte a la tarda, quan em vaig adonar qu ehavia perdut el bitllet de tornada de Ripoll i que havia de desembutxacar 5 euros més.. La meva economia no m'ho permet!!!, jejeje.. és conya!

Realment el que va provocar la primera baixada d'ànim va ser sopar amb la Marta. Em va agradar molt sopar amb ella, estic molt bé amb ella, però després em va deixar una sensació de tristor bastant important. Sempre que la veig penso que he deixat perdre una persona especial, tot pel meu egoísme i "patxorra" amb la relació... no sé si m'ho perdonaré mai!!

Em fa una mica de por la situació en la que he quedat... feina nova amb poca remuneració, compartir pis (per cert, ja tinc company de pis! bona notícia, no?), etc...

Bé, després del sopar amb la Marta, vaig anar a veure el partit del Barça amb la colla de Palau... molt bona gent i que m'estan ajudant molt. Però jo, després de la pallissa de Ripoll, estava molt cansat, però tot i això volia sortir, ja que la setmana anterior m'ho havia passat molt bé. Doncs pel fet d'estar cansat i d'haver de portar el cotxe, no vaig poder beure un parell de cubates, que sens dubte m'haguessin ajudat a passar-m'ho bé. Total, que vaig marxar abans d'hora amb una sensació de "quina merda" i d'haver perdut un dissabte!

Per tot això, aquesta setmana estic una mica xof!

Espero que millori!!!

Heroes del Silencio - La Chispa Adecuada

2007-09-20T10:31:00.001+02:00

Una de les cançons més boniques d'aqust grup

De tornada

2007-09-20T10:12:00.000+02:00

Hola companys...

Ja fa dies que no escric (ho dic com si hi hagués escrit molt, jejeje). L'horari de tarda, que a les nits arribo cansat i al matí em llevo tard.

Us havia d'explicar un parell de cosetes.

Divendres passat vaig anar al flotàrium, ja que un amic de la Marta ens va regalar pel nostre aniversari un xec de regal. El flotàrium, per qui no ho conegueu, és un servei que consisteix en una cabina (com una banyera) plena d'aigua amb un tipus de sal que li dóna una densitat més gran que el Mar Mort, a banda de tenir unes propietats relaxants, etc. D'aquesta manera el teu cos, sense fer cap esforç, flota sobre l'aigua. Això et permet tenir una sensació de gravetat zero.

La vertitat és que em va costar una miqueta acostumar-m'hi, però al cap de 20 minuts vaig estar mig adormit. L'única pega és que portava totes les mans plenes de talls del paper i amb la sal, doncs em picava una miqueta...

Una cosa que vaig pensar mentre flotava, va ser que cal ser una mica més valent a la vida. Que són quatre dies i que les coses que no facis per por, timidesa o algo semblant, és alló que t'has perdut a la vida, i que no val la pena. Però és clar... del dicho al hecho... suposo que tot és un procés.

Per altra banda, dissabte vaig sortir de festa. La primera vegada des que estic solter. Vaig sortir amb la gent del futbol sala de Palau (el Rober, el Buquer, l'Hugo, el Pachón i el Casas). Vam anar al Manaus, a Mataró. És una discoteca una mica pija, però m'ho vaig passar bé. Allà, a part de ballar vam veure moltes noies molt guapes. Vaig tenir dues històries una mica rares amb dues d'elles, però la qúestió és que vaig sortir una mica optimista, ja que vaig tenir la sensació de que esncara "estic al mercat" jejeje. Bé, que encara puc lligar amb noies i que amb una mica més d'"arts", alguna cosa pot caure... més que res per aixecar-me l'ànim i l'autostima!!

Per cert, ja ha començat la gira d'Héroes del Silencio. Si tot va bé, el dia 12 estaré a Zaragoza veient el concert a la Romareda!!

Shuarma - El Universo

2007-09-12T21:50:00.001+02:00

"Delante de ti... EL UNIVERSO!!

DIMECRES, QUE SEMBLA DILLUNS AMB EL MILLOR DEL DIMECRES

2007-09-12T21:34:00.000+02:00

Hola,
avui hem tornat a la feina. Bé, aquesta nova feina no em desagrada del tot. No deixa de ser un ofici, amb la seva complexitat, i a més ara per ara i suposo que serà així gairebé sempre, no em preocupa i em deixa el meu temps lliure per dedicar-me a mi mateix.
Ara la meva preocupació (sempre n'he de tenir alguna, no sé viure d'una altra manera crec), és la de trobar company/a de pis. Crec que em costarà... rebo dos trucades diàries, però ara per ara només m'ha vingut a visitar una persona, i la veritat, no m'agrada. Era una dona de 50, que venia acompanyada de la seva filla i família. La dona m'ha donat un mal rotllo que crec que li diré que no, perquè no m'agradaria viure amb aquesta persona.
Hauré de segui esperant

Per altra banda, l'altre dia vaig retrobar-me amb una persona recent coneguda, que m'ha donat una certa esperança... aviat ens tornarem a retrobar. De fet, si vaig trencar la meva voluntat de no anar a les festes de Lliçà, i especialment al concert de Gertrudis (que crec que va ser un èxit) va ser per intentar trobar-me-la. I la vaig trobar!!!! Al cap d'un parell d'hores d'estar al Parc de Can Godanya, la vaig veure i vam estar parlant! M'ha convidat a una festa i, no ho dubteu, allà hi seré!!

Bé... ja us seguiré explicant!
Gràcies emz i coca pels comentaris

Es busca companys de pis

2007-09-10T17:30:00.000+02:00

Ei, anunci oficial d'en Xavi Ramos:

BUSCO PERSONA PER COMPARTIR PIS A PALAU.

S’OFEREIX: HABITACIÓ AMB DRET A UTILITZAR TOT EL PIS (CUINA, BANY, INTERNET, ELECTRODOMÈSTICS, ETC)

PIS DE 10 ANYS D’ANTIGUITAT, MOBLAT.

ZONA: PALAU, A PROP DEL CAPRABO, A 5 MINUTS DE PARADA DEL BUS I A 15 DEL CENTRE A PEU.

PREU: 350 € + DESPESES

CONTACTE: 606069770
BUSCO PERSONA PARA COMPARTIR PISO EN PALAU.

SE OFRECE: HABITACIÓN CON DERECHO A UTILIZAR TODO EL PISO (COCINA, BAÑO, INTERNET, ELECTRODOMÉSTICOS, ETC)

PISO DE 10 AÑOS DE ANTIGÜIDAD, AMUEBALDO.

ZONA: PALAU, CERCA DEL CAPRABO, A 5 MIN. DE PARADA DEL BUS Y A 15 DEL CENTRO A PIE.

PREU: 350 € + DESPESES

CONTACTE: 606069770

Bon dia

2007-09-10T17:18:00.000+02:00

Hola gent,

aquest és el meu nou blog. Un blog que preten ser una via d'escapament de les meves inquietuds i de le smeves neures i de les meves històries.
Els que em coneixeu, sabeu que la meva vida està girant molt els útims dies: nova feina, separació de la parella, snif.. recerca de company/a de pis, ractivació de la meva vida social.

M'he de buscar un hobbie, una cosa que em pugui mantenir la ment ocupada durant uns quantes hores al dia, i que per altra banda em serveixi per comunicar-me amb la gent amb una certa distància i literatura.
Així doncs, us animo a entrar-hi, a visitar-me i a fer comentaris de tot allò que us pugui interessar...

Una abraçada!